A la República catalana també serem solidaris. Aquest, a més, és l’eix que correspon als trams del Poble-sec, el 36 i el 37.
– Les injustícies socials s’han de sufragar amb la cohesió social. Així podrem desenvolupar totes les potencialitats del nostre país.
– Tots els governs de l’Estat (dels diferents colors polítics) han tractat insolidàriament Catalunya. Hem passat en el rànquing autonòmic de renda per càpita de la 5a posició abans d’imposts a la 9a desprès de les obligades transferències. Som doblement perjudicats perquè fem un esforç més gran i rebem menys inversió i menys serveis públics.
– Els catalans tenim una llarguíssima tradició popular d’entitats solidàries, entre elles les gairebé 300 entitats de voluntariat social, amb milers i milers de voluntaris en diferents àmbits com el penitenciari, salut, immigració, inserció laboral, gent gran, discapacitats físics i mentals, persones sense sostre, drogodependències, lleure educatiu, etc. Aquestes entitats saben expressar-se i pressionar políticament però, el país no disposa ni del poder per fer lleis ni dels recursos econòmics necessaris per transformar la realitat.
– Això es veu clarament per les invasions de competències i les normes catalanes que han estat recorregudes pels governs de l’Estat davant del Tribunal Constitucional com ha sigut, per exemple, la suspensió del Decret de lluita contra la pobresa energètica o la sol·licitud no atesa del Parlament de Catalunya al Congrés de Diputats sobre la dació en pagament. Si aquests acords s’han pogut tirar endavant en el nostre Parlament autonòmic, què no podrem fer amb la República Catalana?
– El naixement de la República Catalana beneficiarà també l’Estat espanyol perquè serà el detonant que el farà canviar de model i estratègia de política econòmica. S’haurien d’adonar que l’han de fer més productiva i eficient en haver de disminuir el pes relatiu de les seves excessives administracions públiques i de les seves infraestructures sumptuoses (com l’AVE) .
– El compromís d’assolir un 0,7% del pressupost per a la solidaritat i la cooperació internacional està en els programes de la majoria dels partits del país i en els de la xarxa d’ONG del país, una de les més grans i potents d’Europa amb desenes de milers de socis que sempre han influenciat la política catalana en la solidaritat. Però, encara que es pogués arribar a aquest 0,7% no és el mateix fer-ho sobre el pressupost actual que sumant-hi l’espoli fiscal que patim.
– Per poder ser veritablement solidaris i internacionalistes, hem de tenir un estat propi. La independència és poder intervenir, negociar i cooperar amb veu pròpia allà on es consideri convenient en cada moment. És a Catalunya on s’han fet algunes de les manifestacions més importants de solidaritat de tot el món. Els majors recursos de què disposarem, permetran una major solidaritat.
– Pel que fa a la cohesió social, Catalunya és terra d’acollida. Ha estat i és un país integrador fins i tot en els moments històrics més difícils. L’aprofundiment dels drets de les persones forma part d’un tarannà que supera les posicions polítiques i que afecta el conjunt de la societat. Tots els partits polítics que es reclamen de l’independentisme s’emmirallen en els països socialment més avançats, els més igualitaris i socialment més inclusius.
Qualsevol observador sap que Catalunya ha estat pionera a Espanya en matèria de drets de les persones i també dels infants, com ho demostra la legislació que s’ocupa dels temes solidaris i tothom pot contrastar que els grups polítics tradicionalment més conservadors del catalanisme polític tenen un punt de vista més avançat que els dels grups conservadors espanyols. Aquests antecedents són un bon motiu de confiança en les nostres possibilitats com a país.
La independència per si sola no garanteix la cohesió social, però estarem en millors condicions per a aconseguir-la.
-Els diferents governs de l’estat espanyol han envaït les competències del nostre govern o directament han recorregut davant el Tribunal Constitucional, entre d’altres, les següents normes:
Normativa catalana impugnada per l’estat:
- Llei 10/2003, de mutualitats de previsió social. SENTÈNCIA A FAVOR ESTAT
Tal com diu el preàmbul de la llei, les mutualitats de previsió social són unes entitats de gran tradició i arrelament a Catalunya, que tenen l’origen en els gremis i les confraries de l’edat mitjana i que mantenen una àmplia presència en el sector assegurador català, la qual cosa mostra el sentit associatiu del poble de Catalunya a l’hora de cercar solucions, des de la col·laboració i la solidaritat, als problemes plantejats per esdeveniments que comporten riscs per a les persones o llurs recursos.
Teòricament la Generalitat té competència exclusiva en matèria de mutualisme no integrat en la seguretat social obligatòria. La STC impedeix regular les operacions de coassegurança i reassegurança, limitant la capacitat d’aquestes entitats.
Normativa espanyola impugnada per Catalunya per invasió de competències:
- Ley 2/2011, de Economía Sostenible. SENTÈNCIA A FAVOR ESTAT
Es tracta d’una d’aquestes lleis òmnibus que tan agraden a l’estat espanyol i que conté moltes coses diverses, des de temes d’energies renovables fins a propietat intel·lectual, passant per regulacions en matèria d’habitatge. En molts camps aquestes lleis envaeixen competències i és difícil establir què és aplicable i què no.
- Resolución de 14/07/2008, que convoca subvencions públiques per a places d’allotjament.
Això es va fallar a favor de la Generalitat. La STC diu: “Estimar el conflicto positivo de competencia núm. 9076-2008 interpuesto por el Gobierno de la Generalitat de Cataluña contra la resolución de 14 de julio de 2008, de la Dirección General de Inmigración, por la que se convocan subvenciones públicas para habilitación de plazas de alojamiento, y en consecuencia declarar, con los efectos previstos en el fundamento jurídico 8 de la presente Sentencia, que la disposición impugnada vulnera las competencias de la Generalitat de Cataluña.”
- Orden TIN/2158/2008, sobre concessió de subvencions a entitats locals per a programes d’integració d’immigrants.
Aquest conflicte es va fallar parcialment a favor de la Generalitat. La part decisòria de la STC diu: “1º Estimar parcialmente el conflicto positivo de competencia núm. 9077-2008 interpuesto por el Gobierno de la Generalitat de Cataluña contra la Orden TIN/2158/2008, de 18 de julio, por la que se establecen las bases reguladoras para la concesión de las subvenciones a entidades locales para el desarrollo de programas innovadores a favor de la integración de inmigrantes, y contra la resolución de 11 de agosto de 2008, de la Dirección general de Integración de los Inmigrantes, por la que se convoca la concesión de subvenciones a municipios, mancomunidades de municipios y comarcas para el desarrollo de programas innovadores a favor de la integración de inmigrantes, y en consecuencia declarar, con los efectos previstos en el fundamento jurídico 8 de la presente Sentencia, que vulneran las competencias de la Generalitat de Cataluña la resolución referida y los arts. 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 y 19 y la disposición final segunda de la orden referida. 2º Desestimar el conflicto en todo lo demás.”
- Ley 41/2003, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat i de modificació del Codi Civil, la Llei d’enjudiciament civil i normativa tributària SENTÈNCIA A FAVOR ESTAT.
En aquest cas el TC desestima el recurs de la Generalitat dient que no envaeix competències i el raonament principal és que: “hemos de anticipar que el encuadramiento competencial de la cuestión debatida no es acertado, pues la finalidad pretendida con el recurso es la denuncia del establecimiento de determinadas ventajas tributarias para los patrimonios protegidos creados al amparo de las normas de la Ley 41/2003.”
És a dir, que la Generalitat no té competències per regular avantatges tributaris per a les persones amb discapacitat.
- Orden SSI/1209/2012, sobre concessió de subvencions en matèria de serveis socials.
- Orden SSI/1199/2012, que convoca subvencions per a programes de cooperació i voluntariat socials.
- Orden SAS/1352/2009, que convoca subvencions per a programes de cooperació i voluntariat socials.
- Orden SAS/2080/2009, sobre concessió de subvencions en matèria d’assistència social.
- Ley 2/2012, de Pressuposts Generals de l’Estat 2012, en matèria d’assistència social.
- Ley 17/2012, de Pressupostos Generals de l’Estat 2013, en matèria d’assistència social.
Totes aquestes normes fan referència a l’execució per part de l’estat de polítiques de cooperació, assistència social i voluntariat, matèries sobre les que se suposa que la Generalitat té competències exclusives.
Per altra banda, també es pot fer referència a l’incompliment sistemàtic de sentències del TC favorables a la Generalitat en matèria de beques, la territorialització del 0,7% de l’IRPF de caràcter ambiental, les subvencions turístiques, etc.
Molt important l’incompliment del finançament de la Llei de la Dependència.
Il·lusió o resignació: tu decideixes
Per ampliar informació:
http://www.elclauer.cat/Immigracio/animated/blocs/11.html
http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/monografics.html (fitxes 113, 110, 90, 89, 83, 77, 68, 64…)
http://www.ara.cat/estiu2011/fallacia-cohesio-social_0_511749870.html
http://ciumollet.org/index.php?option=com_content&view=article&id=345:neus-munte-afirma-que-no-hi-ha-independencia-sense-cohesio-social&catid=39:politics
http://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/govern/pla-govern/cohesio.html#eixos
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Cercle Català de Negocis
psxi.wordpress.com 