4a Marxa de Torxes per la Independència 2015

Com cada any, la vigília de la Diada celebrem la Marxa de Torxes als barris del Poble-sec i de Sants.

 L’any passat vam fer la Marxa de Torxes pel Poble-sec i enguany toca fer-la a Sants. I el Poble-sec per la Independència hi serà i amb molts voluntaris!

Els actes començaran a les 8 h del vespre a la plaça de Bonet i Muixí, on hi haurà parades d’entitats col·laboradores per promoure les tasques que duen a terme al barri, entre elles la del PSxI. En què, si encara no la teniu, podreu comprar la samarreta per a la Via Lliure. A banda de les parades, també n’hi haurà una altra en que es vendran les torxes per a la Marxa (valdran 2 €).

La Marxa de Torxes començarà a les 10 a la plaça de Bonet i Muixí.

Recorregut
– Plaça d’Ibèria
– Carrer d’Ibèria
– Carrer de Fernández Duró
– Plaça de Sants
– Carrer d’en Blanco
– Carrer Tenor Massini
– Carrer de Miquel Àngel
– Rambla de Brasil
– Carrer del Canonge Pibernat
– Carrer de sant Feliu de Guíxols
– Carrer de Begur
– Carrer de Canalejas

Arribada a les 22:30 – 23:00 h a la plaça de l’Olivereta

Lectura del manifest de la MT2015, intervenció orador, final previst de l’acte: 24:00 h.

Què és?

La Marxa de Torxes és una acte d’àmbit nacional per reivindicar la independència del nostre poble.

… vol ser l’expressió popular i col·lectiva de reivindicació nacional del poble català. Un acte que estimuli el nostre caràcter col·lectiu, que ens mostri com el poble que volem seguir essent i que mostrem amb orgull.

… un acte sense cap tipus de manipulació ni d’utilització partidista. Vol ser un acte amb esperit unitari i transversal en què qualsevol persona s’hi senti representada. Vol ser l’expressió del clam social per la sobirania nacional.

… un espai de denúncia de tot allò que atempta contra les nostres llibertats nacionals i contra l’exercici de la democràcia.

Aquest acte s’articula a través d’una convocatòria massiva en un espai cèntric o singular del poble, ciutat o vila, la nit del dia 10 de setembre. I transcorre, si cal acompanyat de música popular, amb torxes en mà, fins un altre espai on es fa lectura d’un manifest o parlament, que dóna pas si convé a algun acte més festiu.

La Constitució és una presó

Un altre dels articles que cal llegir del periodista del Poble-sec per la independència, Antoni Reig.

A la Plaça de Sant Jaume el 30 de setembre, plena de gom a gom amb milers de persones amb paraigües aguantant el xàfec que queia, es van cridar unes poques frases o paraules contra la decisió del Tribunal Constitucional espanyol de suspendre la Llei de consultes i el Decret pel 9 de novembre.

A les habituals “Independència” i “Votarem” s’hi va sumar una tercera: “La Constitució és una presó”.

Quan vaig sentir com milers de catalans cridaven aquesta frase de manera rítmica em va venir al cap la definició que Lenin va donar de l’imperi rus o tsarista, abans de la revolució del 1917, que era una presó dels pobles. No dels russos o dels rics, sinó dels pobles que estaven dins les fronteres d’aquell imperi. Han passat cent anys i els crits demanant llibertat i justícia segueixen vigents en terres europees.

Quan tanta gent rebutja a crits una Constitució qualificant-la de presó està clar que estem davant d’un producte (polític) caducat. I tots sabem que els productes quan estan caducats van a les escombraries. La lliçó és que per una gran part del poble català la Constitució, que la classe política i econòmica dominant espanyola ha convertit en sagrada, està caducada, és obsoleta, antiquada, inadequada.
La resistència popular, pacífica i democràtica està donant pas a actituds de desobediència civil cada vegada més nombroses i multitudinàries”.

No cal ser gaire llest per veure que estem davant d’un conflicte polític de gran envergadura. Tanmateix, la classe política i econòmica espanyola, s’ha enrocat en un enfocament legalista que no dóna cap sortida al problema, ans el contrari: el fa més gran. I la Constitució, que hauria de ser un marc de convivència, es converteix en una presó dels pobles que convivim dins de l’Estat espanyol.

Drets elementals
La conseqüència més immediata és el desenvolupament creixent d’una resistència popular, pacífica i democràtica que està donant pas a actituds de desobediència civil cada vegada més nombroses i multitudinàries. Només cal veure les decisions de diversos ajuntaments desafiant normes legals. Va ser el 1885 quan el dirigent nacionalista irlandès (aleshores Irlanda formava part de l’imperi britànic), Charles Stewart Parnell, va dir: “Ningú no te el dret a fixar els límits d’una nació en marxa. Ningú té el dret de dir al seu país “tu aniràs fins aquí i no més lluny””.

La nostra legalitat és la que sorgeix de la voluntat popular expressada lliurement a les urnes, és a dir, està representada pel nostre parlament i les nostres institucions. Existeix també un marc legal internacional, universal, el de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), que en la seva resolució 2625, de 24 d’octubre de 1970, anomenada Declaració relativa als principis del dret internacional relatius a les relacions amistoses i a la cooperació entre els estats, diu: “En virtut del principi d’igualtat de drets i d’autodeterminació dels pobles, inserit a la Carta, tots els pobles posseeixen el dret de determinar lliurement, sense interferències externes, els seu estatut polític i a cercar el seu desenvolupament econòmic, social i cultural, i tots els estats tenen el deure de respectar aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta”. Més clar, l’aigua.

Aquest cap de setmana a la Festa dels Súpers!

Ja és aquí la gran festa del Club Super3 i l’ANC no hi podia faltar.

Avui i demà tots ‘Connectem!’ a l’Anella Olímpica de Montjuïc, a Barcelona. És per això que les territorials de Barcelona hem decidit organitzar-hi paradetes informatives de l’assemblea. I el Poble-sec per la Independència hi serem!

Des de l’ANC i conjuntament amb la plataforma Pro Seleccions Catalanesper farem difusió dels beneficis que la independència comportaria al món de l’esport. I per fer-ho s’hi podran practicar esports on Catalunya competeix a nivell internacional com ara són el futbol sala, beach tennis, pitch&putt…”.

Us hi esperem!